Curiositats sobre el pessebre

La tradició de posar el pessebre en el món es remunta a l'any 1223, en un Nadal de la vila italiana de Greccio. En aquesta localitat, San Francisco d'Assís va reunir als veïns de Greccio per celebrar la missa de mitjanit. En entorn d'un pessebre, amb la figura del Nen Jesús, modelat per les mans de San Francisco, es van cantar villancets al Misteri del Naixement; en el moment més solemne de la missa, aquella figura immòbil va adquirir vida, va somriure i va extendre els seus braços cap al Sant d'Assís. El miracle s'havia produït davant la vista de tots, i des de llavors la fama dels "Naixements" i el seu costum es va estendre per tot el món. El Papa Juan Pablo II, en 1.986, a petició de les associacions de pessebres de tot el món, va proclamar a San Francisco d'Assís Patró Universal del pessebre.

El bou, símbol de San Lucas Evangelista, és símbol de la paciència i el treball. L'ase, animal que acompanya a la Verge en el naixement, és símbol d'humilitat.

La paraula pessebre es deriva del llatí praesepem. El seu significat original era "calaix per al menjar dels animals".

Els Antivirus

Un programa antivirus és un programa informàtic que intenta identificar, parar i eliminar virus informàtics i altre programari maliciós (malware).

Els programes antivirus solen emprar dos tècniques diferents per a aconseguir aquest objectiu:

• Examinar (escanejar) arxius buscant virus coneguts que s'ajustin a les definicions recopilades a un diccionari de virus.
• Identificar comportaments sospitosos de qualsevol programa informàtic que pugui suggerir una infecció. Aquest anàlisi pot incloure captures de dades, monitorització de ports i altres mètodes.

La major part dels antivirus comercials utilitzen ambdues tècniques, emfatitzant l'ús de la del diccionari de virus.

Usualment, el terme antivirus també s'havia emprat per a designar virus informàtics benignes que es dispersaven i combatien els virus maliciosos.

Els antivirus més utilitzats pels usuaris són els següents:

-avast

-AVG anti-virus

-Kaspersky anti-virus

-Mcafee virus-scan

-Norton Anti-virus

-Panda Anti-virus

Els deu virus més perillosos de la història

Divendres 13 o Jerusalem Creat a Israel en 1988. Cada divendres 13 tots els programes que intentaven executar-se en l'ordinador s'esborraven. "Suposadament commemorava el quaranta aniversari de l'Estat Jueu en la ciutat de Jerusalem", explica Panda.

Barrots És el primer virus conegut espanyol i va aparèixer en 1993. Una vegada infectat el PC, el virus romania ocult fins al 5 de gener, data en la qual s'activava i apareixien unes barres en el monitor.
Cascade o Falling Letters Va néixer a Alemanya en 1997 i actuava de manera que quan un PC s'infectava, feia caure les lletres de la pantalla com si es tractés d'una cascada.

CIH o Chernobyl Exsite des de juny de 1998 en Taiwán i només va trigar una setmana en distribuir-se i infectar a milers d'ordinadors.

Melissa Va fer la seva aparició el 26 de març de 1999 en Estats Units i va ser un dels primers virus que va utilitzar tècniques d'enginyeria social, ja que arribava amb el missatge "Aquí està el document que em vas demanar, no l'hi ensenyis a ningú".

ILoveYou o Loveletter va aparèixer en l'any 2000, des de Filipines. Arribava amb l'assumpte ILoveYou i va ser capaç d'infectar a milions d'ordinadors i importants institucions com el Pentàgon.
Klez És un alemany que va néixer en 2001, que només infectava els dies 13 dels mesos imparells.

Nimda El seu nom ve de admin. Va aparèixer a Xina el 18 de setembre de 2001 i era capaç de crear privilegis d'administrador en l'ordinador afectat.

SQLSlammer També va ser un veritable mal de cap per a les empreses, diu Panda. Va néixer el 25 de gener de 2003 i va arribar a afectar a més de mig milió de servidors en qüestió de dies.

Blaster Procedent d'Estats Units, creat el 11 d'agost de 2003, contenia en el seu codi el missatge: "Només vull dir que et vull sant" i afegia: "Billy Gates, per quins feixos possible això? Per a de fer diners i arregla el teu programari".

Internet, el millor amic del negoci

Avui en dia el més normal és que els negocis tinguin una web, un blog o publicitat repartida per la web per donar-se a coneixer. El marketing és una de les coses més importants per donar a conèixer un negoci i a internet hi ha pàgines que ens poden ajudar molt Com per exemple:
-Joomla: Un sistema de gestió de continguts.
-Google sites: que permet crear pàgines web gratis y d'una forma senzilla
-Wordpress: per ajudar a crear un blog.

Un dels formats més eficaços de publicitat a internet es el banner, una peça publicitària posada dins d'una pàgina web amb l'objectiu de cridar l'atenció dels clients.
També destaquen les campanyes virals que s'encarreguen de crear expectació en les reds socials.

Aquesta forma de promocionar-se té una sèria de avantatges com per exemple el baix cost, l'alta efectivitat i els resultats instantanis.

Com utilitzar el programa "fotos narradas"

Fotos narradas és un programa que et permet crear un video o una presentació d'imatges afegint-li música i comentaris. A continuació us explicaré els pasos que s'han de seguir per crear un video.

1. Busca les fotos que hi posaras en la teva creació. Guarda-les totes juntes en una carpeta i ordena-les en l'ordre que voldras que surtin en el video.

2.Obre el programa fotos narradas i comença un nou projecte.

3. A continuació importa les imatges que havies guardat a la carpeta. Si li dones a "edicion" pots cambiar-les de color, contrastar-les o simplement rotar-les.

4. En el següent apartat afegeix un text a la imatge i dona-li l'efecte que vulguis.

5. Després d'això, a la següent pantalla pots mirar com esta qudant en vista prèvia. Dona-li a "personalizar movimiento" per establir el temps que cada imatge estarà a la pantalla. A més si li dones a "transicion" podras passar d'una fotografia a altre de formes diferents.

6. Segueix avançant per poder posar la música que vulguis al video, pot ser una creació teva o una música ja grabada.

7. En l'últim apartat tindràs l'opció de guardar el video en el format que vulguis i desar-lo a la teva carpeta.

Gran aliança en facebook per tornar una camera

El diari el periodico va publicar ahir una noticia referent a la xarxa social de Facebook en la qual Danny Cameron mentres estava de vacances a Míkonos (grècia) va trobar una camera amb fotografies. Va crear un grup de Facebook per poder trobar las propietaris anomenat “needle in a haystack”. Després d’uns mesos el grup a passat de tenir 40 amics a tenir 230.000. S’ha trobat als amos de la camera, uns francesos que treballen en un despatx de Londres. Gracis a la xarxa social s’han pogut posar en contacte Danny desde Australia i Pierre, Edouard i Julien desde Londres.


Penso que molts vegades es critiquen de forma negativa les xarxes socials com Factbook però aquí tenim la prova de que serveixen de manera positiva per contactar amb gent. Com qualsevol cosa penso que també té les seves coses dolentes però si s’utilitza correctament pot ser molt útil. És increible que s’hagi pogut trobar al propietari penso que la teoria dels sis Graus pot ser totalmente certa gracias a coss com aquestes.

Xarxes sense fils

Les xarxes sense fil (en angles wireless) són aquelles que es comuniquen per un medi de transmissió no guiat (sense cables) mitjançant ones electromacnètiques. La transmissió i la recepció es realitza a través d'antenes.

Tenen avantatges com ara la ràpida i fàcil instal·lació de la xarxa sense la necessitat de tirar cablejat, permeten la mobilitat i tenen menys costos de manteniment que una xarxa convencional.

Segons el rang de freqüències utilitzat per transmetre, el medi de transmissió poden ser les ones de ràdio, les microones terrestres o per satèl·lit, i els infraroigs.

TECNOLOGIA WIRELESS

Les tencnologies sense fils més utilitzades són :

-L'infraroig: radiació infraroja o llum infraroja (IR) és la part de l'espectre electromagnètic amb una longitud d'ona més llarga que la llum visible però més curta que la radiació de microones. El seu nom significa "per sota del vermell", ja que el vermell és el color de la llum visible amb una major longitud d'ona. La radiació infraroja s'estén al llarg de tres ordres de magnitud amb longituds d'ona d'entre 700 nanòmetres i 1 mil·límetre.

-Bluetooth: és una especificació industrial per les Xarxes d'àmbit personal (PAN, Personal Area Network) sense fil, bàsicament és refereix a que serveix per connectar els dispositius que podem portar a sobre o a una distancia pròxima.

Amb el Bluetooth, podem obtenir una forma de connectar i intercanviar informació entre dispositius com ordinadors de butxaca, telèfons mòbils, ordinadors portàtils, ordinadors, impressores i càmeres digitals a través d'una forma segura, de baix cost a través d'ones de ràdio de baixa freqüència.

-Wi-Fi: (sovint escrit com Wi-fi, WiFi, Wifi i wifi),acrònim de Wireless Fidelity (Fidelitat sense fils), és una marca per a un conjunt d'estàndards de compatibilitat per a comunicacions per a xarxes locals sense fils (WLAN). Es basa en els estàndards oberts 802.11a i 802.11b establerts per IEEE, i encara no controlat per cap empresa.

Les xarxes informàtiques

Xarxa informàtica

Una xarxa informàtica és un grup interconnectat de computadors. Les xarxes es classifiquen segons el nivell en què es du a terme la comunicació. Així per exemple hi ha xarxes a nivell físic (LAN, Ethernet..), xarxes informàtiques virtuals que corren sobre internet, etc. Hi ha dues grans maneres de classificar els nivells, el model OSI i el model TCP/IP. Altres classificacions, vistes a continuació, són: per escala, per relació funcional o per topologia.

Tipus de xarxes

- PAN (personal area network): la seva extensió abraça uns pocs metres i permet connectar dispositius a un ordenador via bluetooth.

- Una LAN (de l'anglès Local Area Network o xarxa d'àrea local) és un tipus de xarxa informàtica caracteritzada pel seu caràcter 'local' o de curta distància, com ara una casa, una oficina, un hotel, etc., és a dir, la seva extensió està limitada a uns 200 metres que podria arribar a 1 quilòmetre usant repetidors. Les tecnologies més emprades en LAN són Ethernet i Wi-Fi. En definitiva, una LAN, permet la conexió i/o comunicació de dues o més màquines.

- CAN (campus area network): la seva extensió abraça diversos edificis de la mateixa universitat.

- MAN (metropolitana rea network): la seva extensió abraça diversos edificis de la mateixa àrea metropolitana.

- Una WAN (de l'anglès, Wide Area Network o Xarxa d'Àrea Estesa) és un tipus de xarxa informàtica que destaca per la seva grandària, capaç de cobrir distàncies des de 100 Quilòmetres a 1000, així acostumen a ser WANs aquelles xarxes que traspassen límits municipals, regionals o estatals. Les WAN són formades per conjunts de LAN (xarxes petites). Normalment quan parlem de WAN parlem de xarxes d'operadores, científiques, governamentals, etc.

Topologies

-La xarxa en bus és una topologia de xarxa on els nodes estan connectats a un medi de comunicació comú bidireccional: el bus, on es troben ben definits els punts de terminació.
Aquesta topologia necessita de tècniques, a nivell de circuits i a nivell de protocols, per a compartir-ne i repartir-ne la capacitat del medi entre els nodes de la xarxa.
-La Xarxa en estrella és una topologia de xarxa on els nodes estan connectats a un node central o hub mitjançant enllaços punt a punt, que actua d'enrutador per transmetre els missatges entre nodes.
-En informàtica, la xarxa en anell és una topologia de xarxa on cada node té una única connexió d'entrada i una altra de sortida. Cada node es connecta amb el següent fins l'últim que s'ha de connectar amb el primer. D'aquesta manera, es forma un camí unidireccional tancat format per enllaços punt a punt entre cada node.
La fiabilitat d'aquesta topologia és semblant a la de Bus, encara que ens permet detectar-hi amb més facilitat les fallades. Al contrari del que sembla, si falla un equip el camí no queda tallat gràcies a circuits de commutació col•locats a les interficies dels nodes. Algunes xarxes augmenten la seva fiabilitat emprant un doble anell com és el cas de la FDDI.
Distingim dos tipus, si el control no és centralitzat parlem de anell estrictament, mentre que si hi ha un node que gestionar el comportament de la xarxa en parlem de bucle.
-La xarxa en malla és una topologia de xarxa on cada node està interconnectat amb un o més nodes. D'aquesta manera quan s'ha d'enviar un missatge entre dos nodes es buscarà la ruta més adient. Aquesta ruta pot dependre dels costos econòmics, la càrrega de les altres rutes, la velocitat o qualsevol altre paràmetre.

Una noticia a destacar

La Festa al Cel i la Red Bull Air Race tanquen una Mercè d'altura

Avui el Periòdico parla de la celebració aquest cap de setmana de La festa al cel i la Red Bull Air Race. Amb 1.400.000 espectadors aquest espectacle aeri ha sigut tot un exit que ja es parla de repetir per l'any que vé. L'organització reivindica el paper de Barcelona en l'aeronàutica mundial i aplaudeix el nivell de civisme.
Tot i que no vaig poder anar cap dels dos dies m'hagués agradat estar allà. segurament va ser impresionant i espero que l'any que vé es torni a organitzar. Moltes vegades ens centrem en altres esports o altres competicions més habituals però crec que aquest tipus d'events s'haurien de comentar més a les noticies i als diaris perquè són igual d'interesants i més originals i entretingudes.

Els sistemes operatius

El sistema operatiu
El sistema operatiu és el programari responsable de gestionar els recursos en un terminal (ja sigui un ordinador personal, un telèfon mòbil etc.). El sistema operatiu actua com a amfitrió dels diversos programes d'aplicació que normalment corren sobre una màquina. Una de les principals funcions és gestionar els detalls de l'operació del maquinari, de manera que els diversos programes no se n'hagin d'ocupar, alleugerint i fent més fàcil així el procés de programació d'aquestes aplicacions.
La gran majoria d'ordinadors, des de telèfons mòbil, ordinadors personals, videoconsoles fins a supercomputadors, usen algun tipus de sistema operatiu.
Alguns dels sistemes operatius més comuns són:
- Microsoft Windows: Windows ("finestres", en anglès), és el nom d'un sistema operatiu desenvolupat per Microsoft des de mitjans dels anys 80, pensat per a ordinadors personals.
Inicialment, Windows era un entorn gràfic d'usuari que s'executava a sobre del sistema operatiu DOS. Paral•lelament, creà una versió professional per servidors que no necessitava DOS (Windows NT). A partir de Windows 95, la versió personal ja era un sistema operatiu complet i no necessitava DOS, que de fet estava incorporat dins de Windows. Aquesta estructura seguí fent-se servir fins a l'aparició del Windows XP. Que basat en el nucli del Windows 2000 ofereix la versió personal i la professional.
Actualment, Windows és el sistema operatiu més utilitzat en ordinadors personals, en entorns corporatius i també té un sector important del mercat de servidors on el gran dominador són els sistemes Unix. Tot i que en el sector de l'edició gràfica, l'entorn majoritari és el MacOS, i actualment hi ha un percentatge creixent d'usuaris que migren cap a GNU/Linux.
- GNU/Linux: GNU/Linux, o linux, és el sistema operatiu format pel nucli del sistema o kernel Linux, juntament amb les utilitats GNU. Avui en dia, hi ha moltes distribucions de programari basades en aquest sistema operatiu. Aquest sistema operatiu va créixer gràcies al treball col•laboratiu de programadors de tot el món, els quals se sumaren a la crida per a desenvolupadors que en Linus Torvalds va realitzar en quant va fer pública la primera versió del nucli del sistema operatiu.
Stallman insisteix que el nom correcte per aquest tipus de sistema operatiu és GNU/Linux, ja que les utilitats GNU són essencials pel seu funcionament. A la pràctica, la majoria de distribuidors i usuaris utilitzen només el terme Linux per referir-se al sistema operatiu complet, bé per comoditat, o perquè consideren que el nucli és la part mes rellevant i la que ha de donar nom al sistema. La majoria de distribucions utilitzen el terem "linux" per referir-se al sistema operatiu, tot i que n'hi ha que utilitzen "GNU/Linux", per exemple Debian i GnuLinEx.
- MAC OS X: El Mac OS X és una versió del sistema operatiu que utilitzen els ordinadors Macintosh, i que es basa en un nucli Unix. El Mac OS X va sortir al mercat l'any 2001. El sistema operatiu parteix de l'adaptació i posterior desenvolupament d'una combinació del BSD ("Berkeley Software Distribution"), que és una variant de Unix, i el micronucli Mach (desenvolupat per la Universitat Carnegie-Mellon). Al damunt d'aquesta base s'hi afegeix una interfície d'usuari gràfica anomenada Aqua.
El Mac OS X és força diferent de totes les versions anteriors del Mac OS, pel fet que el seu codi de base és totalment diferent del d'aquestes. La compatibilitat amb versions anteriors s'obté per mitjà d'emulació.

Els perifèrics

Els perifèrics
Els perifèrics són tots aquells dispositius que, tot i formar part de l'ordinador, es troben fora del contenidor principal (anomenat "caixa" o "torre"). Actualment també es fa referència com a perifèrics els dispositius que, tot i estar inclosos dins d'aquesta caixa són elements complementaris al funcionament bàsic de l'ordinador. És el cas d'alguns dispositius inclosos en ordinadors portàtils, com el monitor, el teclat, el ratolí, càmeres web, etc.
El concepte "perifèric" fa referència, no tan a la posició física d'un component, com a la seva situació lògica respecte al bus principal del sistema. En certa manera, tot allò que no sigui la UPC, la memòria principal, la memòria secundària (per exemple el disc dur) i el bus del sistema, és considerat perifèric.
Hi han tres tipus de perifèrics:
-Perifèrics d’entrada :
Els perifèrics d'entrada són aquells dispositius que han estat construïts per enviar informació cap a l'ordinador (obviant les senyals de control), com ara imatges, moviments, etc... Són perifèrics d’entrada el teclat, el ratolí, l’escàner…
-Perifèrics de sortida :
Els perifèrics de sortida són aquells dispositius que han estat construïts per enviar informació cap a fora de l'ordinador (obviant les senyals de control), com ara imatges, senyals, etc... Són perifèrics de sortida l’impressora, els altaveus, la tarja de so…
-Perifèrics d’emmagatzemament :
Perifèrics d'emmagatzemament o perifèrics d'entrada/sortida que permeten a un sistema informàtic emmagatzemar informació per a ser recuperada posteriorment. Exemples d’aquests perifèrics són memoria USB, DVD-ROM…

Introducció de l'informàtica

Introducció

Definició d’informàtica:

En el que avui dia coneixem com informàtica confluïxen moltes de les tècniques, processos i màquines que l'home ha desenvolupat al llarg de la història per a donar suport i potenciar la seva capacitat de memòria, de pensament i de comunicació.

El vocable informàtica prové del francès informatique, encunyat per l'enginyer Philippe Dreyfus en 1962. És un acrònim de les paraules: information i automatique (informació automàtica).

Història de:

L'origen de les màquines de calcular està donat per l'àbac xinès, aquest era una tablilla dividida en columnes en la qual la primera, contant des de la dreta, corresponia a les unitats, la següent a la de les desenes, i així successivament. A través dels seus moviments es podia realitzar operacions d'addició i substracció.

Un altre dels fets importants en l'evolució de la informàtica ho situem en el segle XVII, on el científic francès Blas Pascal va inventar una màquina calculadora. Aquesta només servia per a fer sumes i restes, però aquest dispositiu va servir com base perquè l'alemany Leibnitz, en el segle XVIII, desenvolupés una màquina que, a més de realitzar operacions d'addició i substracció, podia efectuar operacions de producte i quocient. Ja en el segle XIX es van comercialitzar les primeres màquines de calcular. En aquest segle el matemàtic anglès Babbage va desenvolupar el que es va cridar "Màquina Analítica", la qual podia realitzar qualsevol operació matemàtica. A més disposava d'una memòria que podia emmagatzemar 1000 nombres de 50 xifres i fins a podia usar funcions auxiliars, sinembargo seguia tenint la limitació de ser mecànica.

Recen en el primer terç del segle XX, amb el desenvolupament de l'electrònica, es comencen a solucionar els problemes tècnics que implicaven aquestes màquines, reemplaçant-se els sistemes d'engranatge i varetes per impulsos elèctrics, establint-se que quan hi ha un pas de corrent elèctric serà representat amb un *1* i quan no hagi un pas de corrent elèctric es representaria amb un *0*.

Amb el desenvolupament de la segona guerra mundial es construïx el primer ordinador, el qual va ser cridat Mark I i el seu funcionament es basava en interruptors mecànics.

El computador Z3, creat per Konrad Zuse al 1938, va ser la primera màquina programable i completament automàtica, característiques usades per a definir a un computador.

En 1944 es va construir el primer ordinador amb fins pràctiques que es va denominar Eniac.

En 1951 són desenvolupats el Univac I i el Univac II (es pot dir que és el punt de partida en el sorgiment dels veritables ordinadors, que seran d'accés comú a la gent).

Presentació del bloc

Hola em dic Lucia i us dono la benvinguda al meu bloc d’informàtica. Vaig a 4rt d’ESO al col·legi Sant Antoni Maria Claret i he creat aquest bloc amb la finalitat d’anar publicant alguns dels documents que crei en l’optativa d’informàtica.

Espero que els documents que vagi posant serveixin a la gent que entri al meu bloc de la mateixa manera que a mi m’han servit d’ajuda els blocs publicats en aquesta pàgina .

Espero aprendre durant aquest crèdit a utilitzar una mica millor les eines dels ordinadors.